Jo no sé què pagaria
que mu mare em tornàs fer
tan blanca com un paper,
veiam si us agradaria!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Campanet
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Bellesa, Desamor i ruptura, Desig, Maternitat, Naixement, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
487
Volum
I
Núm de pàgina
62
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Oh quin dissabte tan trist,
i jo esperava alegria!
Esperava si vendria,
i jo encara no l'he vist.
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.
Tradicionari de Mallorca
