A la cota cota de les llistes fines!
Que són de polides ses meves cosines!
A la cota cota d’es vestits vermeis!
Que són de polits es meus germanets!
A la cota cota de ses endianes!
Que són de polides ses meves germanes!
A la cota cota i ja no en sé més!
Qui no té doblers, que se’n vagi a jeure!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vària
Artà
Assonant
1
IV
L’amo de Son Frare té
nou cortons de cols sembrades:
totes han d’esser passades
per ses mans d’es ximbomber.
Na Maria, per lluir,
sa renta sa cara d’oli;
més valdria fes pa-amb-oli
per berenar es dematí.
¿Vols que et digui quan serà
es ple, i no t’erraràs?
Quan es sol pondre veuràs
i sa lluna sortirà.