Es sol surt i fa sa via
i cap a’s ponent se’n va.
Quan te’n vas, Sebastià,
te’n dus sa meva alegria.

¿Heu conegut En Torrat,
es parent de Na Divana,
qui per no fer sa forana
dalt sa soca s’és posat?

A la vorera de mar, hi ha una donzella
que brodava un mocador blanc, per la reina.
Quan el tengué mig brodat, li mancà seda.
-Mariner, bon mariner, donau-me seda.
-¿Quina seda voleu vós? ¿blanca o vermella?
- Vermelleta la vui jo, que és la més bella.
-Si entrau a dins la nau, triareu d’ella.-
Quan ne fou a dins la nau, es dormí a ella;
quan ne fou ben dormideta, arrien veles.
I quan ella es despertà, ja no veu terra.
Ella diu al mariner:
-Mariner, bon mariner, portau-me a terra,
que les ones de la mar me’n donen pena.
De tres germanes que som, som la més belal.
Una és casada amb un duc, s’altra es princesa,
i jo, pobreta de mi, marinereta!
-No sou marinera, no, vós sou la reina;
perquè jo ne som el Rei, Rei d’Inglaterra.
Set anys ha que estic buscant per eixes terres,
i ara que us he trobada, vós sereu meva.