Dia vint-i-un de juny,
férem Pasco i devuit festes.
Vérem ses al•lotes llestes
jugant a l’ui.
I ses faves treien brui
victorioses.
Ses al•lotes més plantoses
i ets enamorats
anaven ben entonats.
I elles amb elles
recorrien ses capelles,
feien els passos,
miraven es bergantassos
mig de través..
Lo que té més interés,
sebre qui entra.
N’he apuntades més de trenta
a un pleguet,
que es diumenges fan rotlet
en es sermó,
i el pobre predicador
predic debades,
perque elles, entabanades,
no el s’escolten gens.
Emperò ja vendrà temps
que ho ploraran:
es dia que elles veuran
que se passeja,
dies feners i diumenges,
el dimoni amb sos filats
fent zig-zag, zig-zag, zig-zag!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Llucmajor
Assonant
10
IV
Vós sou la que em poreu dar
alegria, i no me’n dau.
Ves quin possible trobau
que un altre tenga sa clau
i jo que haja de tancar!
Zenc-zenc, Na Llucia em pega;
zenc-zenc, amb so cap d’es fus;
zenc-zenc, no em pegarà pus
amb sa cara tan alegre.
Sa diada s’embarbolla;
Mare de Déu, que plogués
un ram d’aigo que dugués
taronges i tarongers
i al•lotes guapes de Sóller!