Dia vint-i-un de juny,
férem Pasco i devuit festes.
Vérem ses al•lotes llestes
jugant a l’ui.
I ses faves treien brui
victorioses.
Ses al•lotes més plantoses
i ets enamorats
anaven ben entonats.
I elles amb elles
recorrien ses capelles,
feien els passos,
miraven es bergantassos
mig de través..
Lo que té més interés,
sebre qui entra.
N’he apuntades més de trenta
a un pleguet,
que es diumenges fan rotlet
en es sermó,
i el pobre predicador
predic debades,
perque elles, entabanades,
no el s’escolten gens.
Emperò ja vendrà temps
que ho ploraran:
es dia que elles veuran
que se passeja,
dies feners i diumenges,
el dimoni amb sos filats
fent zig-zag, zig-zag, zig-zag!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Llucmajor
Assonant
10
IV
Debades vendràs, debades:
no n’hauràs la meva amor;
no l’haurà sinós un jove
d’es terme de Llucmajor.
Encara que no festeig
ses hores acostumades,
jo pens en tu més vegades
que en ses eines que maneig,
que cada dia me’n servesc
més de cinc-centes vegades.
Que rigui es qui té riaies;
jo riuré amb vós, que sou jai.
No m’haguera cregut mai
que em fessen seure amb ses jaies!