Sant Vicenç Ferrer
treia aigo amb un paner
i no en vessava cap gota.
Set monges dins una bóta
que pareixien vellanes.
“Vellanes” vol dir castanyes
de sa roca d’es cocó.
Hi havia un sol eriçó
que cantava s’evangeli:
“Patris nostris, patris fèlis”.
Hi havia un plat de confits;
sa senyora, molt fellona,
hi va posar los cinc dits.
Se’n va anar a Barcelona,
va comprar un gran salari.
“Salari” vol dir armari,
que no hi toca sol ni vent.
Només toca un eriçó.
Eriçó, deixa’m passar,
que jo vénc de bon llinatge,
que som parent d’es formatge,
cosí d’es botifarró.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Artà
Assonant
31
IV
Si l’hi vols dir, digue-le-hi;
jo no gos, perque és fadrina:
a sa fauç Na Catalina
no li fa fugir es rovei.
Festeja’m a mi, Juan;
deixa anar Na Catalina,
perque, si avui és fadrina,
demà la publicaran.
D’es rellotge te diré
que, quan toca, no fa via:
en quatre anys avança un dia
i el dóna an es febrer.