Sant Vicenç Ferrer
treia aigo amb un paner
i no en vessava cap gota.
Set monges dins una bóta
que pareixien vellanes.
“Vellanes” vol dir castanyes
de sa roca d’es cocó.
Hi havia un sol eriçó
que cantava s’evangeli:
“Patris nostris, patris fèlis”.
Hi havia un plat de confits;
sa senyora, molt fellona,
hi va posar los cinc dits.
Se’n va anar a Barcelona,
va comprar un gran salari.
“Salari” vol dir armari,
que no hi toca sol ni vent.
Només toca un eriçó.
Eriçó, deixa’m passar,
que jo vénc de bon llinatge,
que som parent d’es formatge,
cosí d’es botifarró.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
31
Volum
IV
Altres cançons relacionades
El qui sent pena, diu “ai!”
De raó és que ho diga jo.
Vós teniu lligat mon cor
amb un grillons de cristai.
S’habilidat de s’ase és
que du molta de magror;
a sa feina fa es traidor:
córrer poc i caure espès.
Una grapada de glans
he trobat baix d’es mantí:
Si és persona d’aquí
qui s’ha recordat de mi,
digau que li bes ses mans.
Tradicionari de Mallorca
