Sant Vicenç Ferrer
treia aigo amb un paner
i no en vessava cap gota.
Set monges dins una bóta
que pareixien vellanes.
“Vellanes” vol dir castanyes
de sa roca d’es cocó.
Hi havia un sol eriçó
que cantava s’evangeli:
“Patris nostris, patris fèlis”.
Hi havia un plat de confits;
sa senyora, molt fellona,
hi va posar los cinc dits.
Se’n va anar a Barcelona,
va comprar un gran salari.
“Salari” vol dir armari,
que no hi toca sol ni vent.
Només toca un eriçó.
Eriçó, deixa’m passar,
que jo vénc de bon llinatge,
que som parent d’es formatge,
cosí d’es botifarró.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Artà
Assonant
31
IV
Na Catalina-Maria,
sa de Son Pentinador,
¿no sabeu que té s’amor
a’s cap d’amunt de la vila?
La flor del cascai és guapa;
molt més garrida sou vós.
Si no ho volen los majors,
que mos casem noltros dos,
enviarem an el Papa.
Francina-Aina Regalada
d’es carrer d’es Pou d’Avall,
a ca teva hi fan un ball
enrevoltat de murada.