Dins un pinar desolat,
cinc carboners
per guanyar quatre doblers
solen fer càrritx.
En es carrer de Fartàritx
hi ha una rossa
qui va entaferrar una coça
an En Daurat.
Va sortir un escaravat
qui, amb gran pena,
es rostoi li feia créixer
amb una alena.
Un barco fa corantena
a disn es port aturat.
Si va carregat de blat,
fora por, no patirem:
coques i rellius farem
i menjarem tot lo dia,
i, en venir devers migdia,
un poquet descansarem,
i llavò tendrem repòs.
A un brossat bo i ben gros
m’agrada fer-li renyines.
Ne surten dues formigues
darrere un bou,
cap avall p’es carrer nou
per Na BAtlessa
fins que sortí sa mestressa
de can Ranxer:
-Rebota! Deixau-lo fer
i los durem a Ciutat
a casa d’un carnissser,
o si no, d’un cavaller,
i en faran un estofat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
7
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Déu vuia que bon temps faça,
Déu vuia que el faça bo,
Déu vuia que t’enquantr jo
a carreró que no passa.
Quanta vegada una mare
no la se gosa mirar,
i un polissó la fa anar
tota blava per sa cara!
Damunt es gipó que duis
es diumenges, de vegades,
vós hi duis flors encarnades
que em fan espirejar ets uis.
Tradicionari de Mallorca
