P’es maig, cireres;
d’estiu, cigales.
Un tord sense ales,
no pot volar.
A casa que no hi ha pa,
no estan contents.
A una jaia sense dents,
dau-li pa moll.
Una gerra sense coll,
no està acabada.
Una bota buidada
no ha mester punyir.
Qui s’aixeca dematí,
pixa allà on vol.
Un llum en es sol
no fa claror.
Un homo traïdor
fa dues cares.
Ses torrentades
van per avall.
Un fadrí dins un ball,
va erugat.
Un homo gat,
camina tort.
No hi ha com la mort
per fer plorar.
Les regles d’Espanya
totes són així.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Inca
Assonant
6
IV
¿Saps què diu En Balaguer
com enquantra qualque dona?
Déu te faci santa i bona,
ja que jo no t’hi puc fer.
Som joveneta amb pretensió
i guapa i bella i enginyador.
Si vui mudar-me, tenc cent vestits,
calces i botes i es peus petits.
Si vui casar-me, tenc pretendents,
Es fadrins d’avui en dia no em ’graden gens,
perque uns són tontos i uns malforjats,
no tenen cap cèntim per doblegats.
Com me vaig enamorar
de sa vostra hermosura
no creia, guapa pintura,
es porer-vos alcançar.