P’es maig, cireres;
d’estiu, cigales.
Un tord sense ales,
no pot volar.
A casa que no hi ha pa,
no estan contents.
A una jaia sense dents,
dau-li pa moll.
Una gerra sense coll,
no està acabada.
Una bota buidada
no ha mester punyir.
Qui s’aixeca dematí,
pixa allà on vol.
Un llum en es sol
no fa claror.
Un homo traïdor
fa dues cares.
Ses torrentades
van per avall.
Un fadrí dins un ball,
va erugat.
Un homo gat,
camina tort.
No hi ha com la mort
per fer plorar.
Les regles d’Espanya
totes són així.