Na Margalideta
de ca’s Petacó
m’ha de fer un favor
quan bé li caurà.
¿Sabeu de què va?
D’un enamorat
tendre o granat
que la devertesca.
N’és com una bresca
de mel ben parada.
Ja li diu sa mare
que per gendre em vol.
Ella no té son,
vespres ni matins.
Rossinyols i grins
és segur que en sent.
Ella no té esment
quan a missa va,
només si veurà
passar un fadrí;
i no em vol a mi,
la gran estufada,
perque no li agrada
s’olor de carbó.
Jo li tenc amor
per casar-me amb ella.
Si és un poc morena,
això no fa res!
D’enamorats, tres
és segur que en té.
Amb un traginer
ella hi té trempat
i llavò un soldat
que bé l’encativa.
Li diu: -Margalida,
dóna’m llibertat.
que, aquesta setmana,
me som enyorat!-
Es germans me diuen:
-Oh, Mateu, ¿què tens,
que no cantes gens
ni tens alegria?
-Amb Na Margalida
tenc es pensaments!-
Com se’n van los dos
a regar fesols:
-Mateu, si no em vols,
ho diré a mumare
que em compr sa mortaia,
que la’m vui ruar.
Perquè així los dos
‘cabem de penar!
Amoroses
Santa Margalida
Assonant
Es pareier va sortir
a seionar voluntari:
dins es camp de Santa Eulari’
senyà s’arc de Sant Martí.
Una dona llarga i prima, ara va de bo;
prima com un bacallà, ara va de bo, ara va de bo,
passejava per la vila, ara va de bo.
-Caragols, ¿qui en vol comprar? –Ara va de bo, que de bo va!
-¿A quant les voleu, madona? –A cinc van, a mesurar.
-¿Les me voleu donar a quatre? –A quatre no els hi puc dar.
-Mal vos caigués sa senaia i no la pugueu aixecar!-
Com va voltar cantó, sa senaia trabucà.
Un geperut qui passava la hi va ajudar a aixecar.
-¿A quant les veneu, madona? –A cinc van, a mesurar.
-¿Les me voleu donar a quatre? –A quatre no els hi puc dar.
¿Què és això que duis darrere? –An això deixau-ho estar.
Això és una lledriola que no la puc encantar.
No t’enamors de ses robes,
de botonades ni creus,
ni t’enamors de ses veus,
sinó d’es fets i ses obres.