Jo vénc per sa polla,
si la’m voleu dar.
Tenc un gallet jove,
comença a cantar.
Canta tot lo dia
com un rossinyol;
cerca companyia
per no estar tot sol.
Sa polla és rosseta,
be li agradarà;
com més rossa sia,
més l’estimarà .
Los dos, d’alegria,
¿les sentiu cantar?
Quina cantoria!
Molt s’estimaran!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vària
Llucmajor
Assonant
25
IV
Un ginjoler branques altes
carregat de ginjolons.
Tots ets homos petitons
tenen ses paraules falses.
Estimat, això es formal:
estiraré si tu estires:
si vols coques de Nadal,
posa llevat per ses fires.
Sa meva amor no l’he dada
ni n’he fet ningú senyor:
a tu la’t daré, pastor,
si es meu proceir t’agrada;
i si no t’agrada, no.