Jo vénc per sa polla,
si la’m voleu dar.
Tenc un gallet jove,
comença a cantar.
Canta tot lo dia
com un rossinyol;
cerca companyia
per no estar tot sol.
Sa polla és rosseta,
be li agradarà;
com més rossa sia,
més l’estimarà .
Los dos, d’alegria,
¿les sentiu cantar?
Quina cantoria!
Molt s’estimaran!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vària
Llucmajor
Assonant
25
IV
Madona, vós sou madona;
madona, madona sou;
madona, és llevat ja és tou;
ja poreu pastar, madona.
Si és gallarda, ¿qui la guarda?
Si és rica, ¿qui la sofreix?
Si és pobra, ¿qui la vesteix?
Si és lletja, ¿qui s’hi arramba?
’Nau a lo més necessari,
lo meu bé, i no us torbeu.
¿Què esperau a fer sa creu
damunt sa mà d’es vicari?