Jo vénc per sa polla,
si la’m voleu dar.
Tenc un gallet jove,
comença a cantar.
Canta tot lo dia
com un rossinyol;
cerca companyia
per no estar tot sol.
Sa polla és rosseta,
be li agradarà;
com més rossa sia,
més l’estimarà .
Los dos, d’alegria,
¿les sentiu cantar?
Quina cantoria!
Molt s’estimaran!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vària
Llucmajor
Assonant
25
IV
Duen sabata escotada
i calceta de color,
i a un homo que té tristor
li fuig amb una vegada.
Tenc s’enteniment tremendo,
però no em puc devertir;
s’hora que vaig donar es “sí”,
’guera estimat més tenir
un panadís a sa llengo.
Li vaig tapar es passador
per veure si el ‘turaria,
i es coní me va dir un dia
que un altre forat tenia
que li anava millor.