Quan l’amo se passejava
content com un passarell,
va veure, dalt un revell,
que una cosa blanquejava.
S’hi acosta, i va esser sa pell
d’es xot que més estimava.
Quan la va tenir en ses mans,
que bé la se va mirar,
diu: -No és roegat de ca,
ni de voltor ni milà,
no és més que de gent de mar…
Ells fan carn, pitjor que cans!
Més informació
Classificació
Vària
Poble
Esporles
Rima
Assonant
Altres cançons relacionades
Ets aubercocs són redons,
també saben redolar.
Al•lota, m’has de mostrar
lo que dus baix d’es faldons
si són botifarrons
o cosa per estufar.
Per fer retxa i per fer vasa
vaig sortir del meu estat
escampant per sa Porrassa
lo que havia replegat.
Segam dins es pedregot
d’es camí nou d’Aubocassa.
Jordi, a ca qui no caça,
da-li tronc. Mal aire el toc!
Tradicionari de Mallorca
