Quan l’amo se passejava
content com un passarell,
va veure, dalt un revell,
que una cosa blanquejava.
S’hi acosta, i va esser sa pell
d’es xot que més estimava.
Quan la va tenir en ses mans,
que bé la se va mirar,
diu: -No és roegat de ca,
ni de voltor ni milà,
no és més que de gent de mar…
Ells fan carn, pitjor que cans!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vària
Poble
Esporles
Rima
Assonant
Núm de glosa
22
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Sor Tomassa Catalina
tot quant tenia donava;
com no tenia per ella,
Déu del cel n’hi enviava.
Mon pare, jo vos duc noves
com a pagès vertader.
Enguany és sortit plover
i serà un any graner
de metles i de garroves.
Si jo dic que no m’entenc
ni em pot entendre ningú!
Dic que no te vui, i vénc,
morint-me sempre per tu.
Tradicionari de Mallorca
