-¿Vols-me dir, Josep Vivó,
tu qui vas captant pel món,
de tramuntana a mitjorn,
si aplegues per un panxó?
-Pocs n’hi ha qui s’entretenen
en fer-me la caridat,
perque molts han afinat
que lo que donen, no ho tenen.
-¿Vós que sou sa seva fia
de Mestre Josep Vivó,
d’aquell qui té tremolor
i com dorm, sempre somia?
-Si que ho som, sa seva fia,
per defensar-lo, si perd.
HI veu més ell, com somia,
que vós com estau despert!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vària
Artà
Assonant
13
IV
Jo estava a sa plaça i seia
i cercava despatxar;
tothom qui passava deia:
-Bons pebres teniu, germà!
Tants d’anys voldria estar amb tu
com grans d’arena hi ha a mar,
ni vei ni jove tornar;
fora emprar-mos de ningú!
Quan vos alcanç, vós fugiu;
quan jo fuig, vos m’encalçau;
quan vos mir, vós no em mirau;
quan plor, vostra cara riu.