Un cavaller enamorat
amb una fia d’un comte.
El dimoni fou tan promete
que los féu caure en pecat.
La jove es contraié (sic) encinta
i amb el cavaller fugí.
La fortuna els perseguí,
segons la història com pinta.
A dins un bosc molt espès,
deixà en terra la senyora:
-Morireu per malfactora,
per haver a Déu ofès.-
A baix del cavall la tira
i el punyal li va aficar:
-Envant no poreu passar;
aquí acabareu la vida!-
Quan Déu del cel dispongué
que la jove tornà en si,
sens carrera ni camí
a un lloc comparegué
A un lloc comparegué
de unes cases molt pobres;
li cambiaren ses robes,
de criada servigué.
Quan va esser arribada s’hora
i la jove deslliurà,
entre l’amo i sa madona
el duien a batiar.
Quan Déu del cel dispongué,
també la Verge Maria,
a casa d’un cavaller
la varen cercar per dida.
Un dia, amb gran alegria
a passeig varen anar;
a un lloc varen arribar
on el cavaller vivia.
De secret lo va cridar
esta jove malanada,
a una part molt retirada
que ella es pogués desmostrar:
-¿Recordau, bon cavaller,
quan me deixàreu per morta?
Ara veig que m’hi emporta;
bales tenc, vos ne daré!-
A baix del cavall lo tira;
un punyal li va aficar:
-Envant no poreu passar;
aquí acabareu la vida!-
Se’n torna, fortuna hermosa
que la jove va tenir:
se’n va anar a un monestir
i es tancà relligiosa.
Narratives
Selva
Assonant
Guarda’t bé d’errar aquest bot,
que no hi tornaràs, si l’erres:
si dius que en caure t’aferres,
encara hi ha temps per tot.
-Oh, figuerolera meva,
¿me vols dir a on te’n vas?
Amb so paner dalt es braç
mon cor te’n dus a ca-teva.
Creu-me, que no ho dic per riure:
que me donis es meu cor,
que, sense cor, no puc viure!
Som es pastor de Son Mosca;
a mi em diuen En Mosquit;
mon pare és el seu Rupit
i mumare Madò Llosca.
Ten cun ca que nom Lleó
i una cussa que nom Murta;
sa meva al•lota és Na Curta
que fa feina a Son Simó.
Jo m’aixec de bon matí,
an es costat de Na Murta,
me’n vaig ran-ran d’es camí
per veure passar Na Curta.
L’amo de Son Josafà
enmig de sa plaça seia;
tothom qui passava deia:
-Bons coloms teniu, germà