Amb ningú, ramell de flors,
el meu cor s’entretenia.
Entre les dotze i migdia,
era que En Riutort tenia
per fer trossos d’es meu cos.
-Roig, ataca a sa paret!-
I, ell, lleial, el va servir.
Tanmateix lo va trair,
que li roegà es braç dret.
En terra, baix d’un batzer,
era que l’hi roegava,
i debades sospirava
i ningú comparegué.
Un poc abans d’arribar,
me va sentir sa germana,
i mumare li demana:
-Margalida, ¿què serà?
-En Toni ve amb una mà
que ja no hi té cap part sana!-
No va caure desmaiada,
però prim li va mancar,
En el cel són ses Cabrelles,
senyal que Déu h aposat.
Jove de vint anys d’edat
va compondre aquest glosat
dins la vila de Sencelles.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Narratives
Sencelles
Assonant
54
IV
En Juan Perot té es mando
de llogar es segadors;
diu que los vol d’es millors:
moliners i teixidors,
però no vol cap marxando.
Jo cant per sa veu que tenc
perque a sa plaça no en venen.
N’hi ha molts qui n’emprenen
amb so cantar malament.
Son Alegre és un lloc bo
que tot són roques i pins,
es cementiri desins
i ses cases que hi surt por.