Amb ningú, ramell de flors,
el meu cor s’entretenia.
Entre les dotze i migdia,
era que En Riutort tenia
per fer trossos d’es meu cos.
-Roig, ataca a sa paret!-
I, ell, lleial, el va servir.
Tanmateix lo va trair,
que li roegà es braç dret.
En terra, baix d’un batzer,
era que l’hi roegava,
i debades sospirava
i ningú comparegué.
Un poc abans d’arribar,
me va sentir sa germana,
i mumare li demana:
-Margalida, ¿què serà?
-En Toni ve amb una mà
que ja no hi té cap part sana!-
No va caure desmaiada,
però prim li va mancar,
En el cel són ses Cabrelles,
senyal que Déu h aposat.
Jove de vint anys d’edat
va compondre aquest glosat
dins la vila de Sencelles.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Narratives
Poble
Sencelles
Rima
Assonant
Núm de glosa
54
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Ses perdius de Puntiró
i totes ses d’es contorns
se’n riuen d’es perdigons
d’es Salero caçador.
Al•lota, perquè ets gallarda,
fadrina no romandràs:
jo sé un fadrí qui te guarda
com una llebre en es jaç.
Per esser bon capellà
com tu desitges, garrida,
la regla és dur una vida
com d’àngel en cos humà.
Tradicionari de Mallorca
