El Rei n’ha fetes fer grides, [sic] i viva l’amor
i ha publicat p’es carrer que viva, viva!
que grides n’ha fetesfer, que viva l’aronger!
Que el qui té la mujer buena, viva l’amor!,
a la guerra haurà d’aner, que viva, que viva!
a la guerra haurà d’aner, que viva l’aronger!
I jo qui l atenc tan jovina, ¿ane qui la deixaré?
La deixaré a mumare que prou la’m guardarà bé.
-Mumare, la meva mare, jo vos entreg mu muller,
que no li faceu fer feina, sino cosir i broider.
No li deixeu de treure aigo, sinó per ella bever,
amb lo poalet de `plata, que per ella l’he fet fer.
-Pots partir sense gens d’ansi’, que molt bé la’t guardaré.-
D’es cap de les set setmanes, porquerola la va fer;
i d’es cap de los set anys, va venir lo cavaller.
-Déu vos guard, la porquerola! –Que Déu guard el cavaller!
-¿Me vosl dir, tu, porquerola, de qui és aquest guarder?
-De Don Juan del Vilatge, si Déu lo deixa torner.
-¿No em diríeu, porquerola, de què n’és vostro menger?
-D’un bocinet de pa d’ordi, que amb penes si em basta bé.
-¿No em diríeu, porquerola, de què n’és vostro beguer?
-D’un poquet d’aigo de bassa de la que corr p’es carrer.
-¿No em diries, porquerola, quin és el teu jaguer?
-Un jaç ran de la foganya, just a devora el cendrer.
-¿No em diries, porquerola, quines feines tens que fer?
-Set fuades tenc de tasca i un feix de llenya a fer.-
Amb les potes del cavall li aspia el fusader.
Ell es desfà de l’espasa i es feix de llenya li fé.
-Aplega es porcs, poruqerola, que ja és hora de pleguer.-
I a les anques del cavallo el feix de llenya porté.
Com foren en le Vilatge, es feix de llenya deixé,
perque la gent del Vilatge no trobàs un que xerrer.
-¿No me diríeu, porquerola, a on faran d’hostalers?
-A casa de mia sogra, un temps hi solien fer.
-Bon dia, Senyora Altesa! -Déu mantenga el cavaller!
-¿Em vols dir, tu, hostalera, qual serà lo meu menger?
-D’una gallina farcida que molt bé la hi guiaré.
-¿Vols-me dir, Senyora Altesa, anit, ambe qui soparé?
-Soparà amb la meva fia, per sopar la hi deixaré.
-¿Vols-me dir, senyora Altesa, anit amb qui dormiré?
-Dormirà amb la porquerola que no té ambe qui jaguer.
-Porquerola, porquerola, ¿vols dormir amb el cavaller?
-Set anys ha que jec sense homo, i encara no hi jauré.
Ell la pren per la mà blanca, i a la cambra la mené.
-Vine aquí, prenda estimada, tu ets la meva muller.
Treu-te el vestit de porquera que no el vui veure mai més!
¿A on són aquelles coses que duies en temps primer?
-Que ho deman a mia sogra, que per sa fia les té.
-¿I a on són aquells botons que duies en temps primer?
-Que ho deman a mia sogra, que per sa fia los té.
-¿I aquell poalet de plata que per tu el vaig fer fer’
-Que ho deman a mia sogra, que per sa fia los té.-
-Aixeca’t, trutja malvada, tu qui jeus amb cavaller!
Hala, aixeca’t, porquerola, que els porcs ja van pel carrer!
Que si mon fii ho sabia, en faria un cendrer!
-Que s’aixec la vostra fia, no es ’xecarà ma muller.
Si vós no fósseu mumare, de vós faria un cremer,
i a la muntanya més alta faria ventar el cendrer!

En el molí de Na Penya
hi ha florit un roser:
de quatre roses que té,
n’hi ha una qui s’espenya.

Cada dilluns dematí
el meu cor fa sentiment,
germans meus, tenc present
sa dona, quan se morí.
Fonc aquell aqui mamava
lo qui em dava més pesar
cada pic que em despertava
i se n’anava a cercar
sa mamella de sa mare.
Vos assegur que encara ara
no l’ha poguda trobar.
Ell ja no la trobarà,
perque és morta i enterrada.