El Rector de guardiola
venia de passejar.
Li varen robar sa bossa
i llavò sa mula bona.
I li varen fer jurar
que no ho havia de contar
a cap homo ni a cap dona.
“Per això, us ho dic a Vós,
a Vós, Déu omnipotent,
que no sou homo ni dona:
que varen esser aquells dos
qui estan a davall sa trona”.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Narratives
Poble
Algaida
Rima
Assonant
Núm de glosa
49
Volum
IV
Altres cançons relacionades
El rei d’Espanya ha sabut
que vos éreu Maria Agra
que veniu d’aquella raça
raça de moro pelut.
S’amor d’es temps d’es segar,
molts me deien que era mala;
jo que d’això me burlava,
Déu m’ha volguda pagar.
Enc que vuies o no vuies,
un punt m’has de declarar:
¿quin abre en el món hi ha
que enmig de set fonts està
i no pot rebentar en fuies?
-L’abre n’és el Sagrament,
i cada mes està en flor.
Si li voleu veure es cor,
a l’altar n’està present.
Tradicionari de Mallorca
