L’any dotze, sa fam voltava
Mallorca de cap a cap.
Qui volia comprar blat,
de sis aumuds arrasats,
a dos duros d’or el pagava.
De l’any dotze contaran
els minyonets innocents,
si se veuen a esser veis,
que se morien de fam.
Hi havia cases pobres
amb dos o tres combregats,
altres d’extremunciats
que vivien de garroves.
Es blat a coronta va:
dotze lliures sa cortera…
Fadrí que tengui casera,
enguany li espassarà.
L’any dotze era tot u.
Quan no en volia ningú,
s’aigo arribava a Sencelles.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Narratives
Poble
Campanet
Rima
Assonant
Núm de glosa
24
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Una fadrina, en tenir
devuit anys i no festeja,
jo supòs que malaveja
a rallar amb qualque fadrí.
Mu mare, feis-me ses clenxes;
ma mare, feis-les-me bé,
que dissabte ve sa carta
i diumenge em casaré.
Anant amunt i avall,
molt de temps per tu he perdut.
Més valdria hagués segut,
no hagués cansat es cavall.
Tradicionari de Mallorca
