L’any dotze, sa fam voltava
Mallorca de cap a cap.
Qui volia comprar blat,
de sis aumuds arrasats,
a dos duros d’or el pagava.
De l’any dotze contaran
els minyonets innocents,
si se veuen a esser veis,
que se morien de fam.
Hi havia cases pobres
amb dos o tres combregats,
altres d’extremunciats
que vivien de garroves.
Es blat a coronta va:
dotze lliures sa cortera…
Fadrí que tengui casera,
enguany li espassarà.
L’any dotze era tot u.
Quan no en volia ningú,
s’aigo arribava a Sencelles.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Narratives
Poble
Campanet
Rima
Assonant
Núm de glosa
24
Volum
IV
Altres cançons relacionades
En dir “ Pere”, es nom me basta;
en dir “Juan”, he acabat.
Nom de Pere ni Bernat
no en vui en tota ma casta.
Si t’agraden es petits,
an es grans no faràs pressa.
Olla petita, prest vessa;
tot són renyines i crits.
Herba-sana està coïda
seca damunt es gerrer.
Dia desset de gener
te vaig dar sa despedida.
Tradicionari de Mallorca
