Un poll, ferit de cap d’ala,
sol caminar de través.
Sa fia d’En Pocs-doblers
a xicleta cavalcava.
Com es gigant se’n temé,
amb ses ungles ben taiades,
feren njou-centes panades
d’es cap d’un banyarriquer.
I un dia, per berenar,
se’n va menjar mil i pico.
De ses que varen quedar,
bastaren per fer un dinar
a s’isla de Puertorrico.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Alcúdia
Assonant
54
IV
¿Vols que et diga una cosa?
No voldria et sabés greu:
Aqueix garrover no és teu,
ni voldria em fesses nosa.
Oh estimat, que anau de coix!
¿O heu tirada malaltia?
Jo, p’es camí, com venia,
olorava i sentia carn que pudia;
¿que devíeu esser vós?
Jo sé una possessió
que tenen una criada,
i lo que més li agrada
es fabiol d’es pastor.