Un poll, ferit de cap d’ala,
sol caminar de través.
Sa fia d’En Pocs-doblers
a xicleta cavalcava.
Com es gigant se’n temé,
amb ses ungles ben taiades,
feren njou-centes panades
d’es cap d’un banyarriquer.
I un dia, per berenar,
se’n va menjar mil i pico.
De ses que varen quedar,
bastaren per fer un dinar
a s’isla de Puertorrico.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Alcúdia
Assonant
54
IV
Na Margalida té son:
beca quan passa el rosari.
Parlau-li d’En Melcion,
Xalandrari, Xalandrari!
A Vós me vui dirigir,
Senyora de la Victòria,
perque em doneu a la glòria
un bon lloc per estar-hí.
Diumenge tothom braveja
i cap trebai vol tenir.
Beguem-ne una i tornem-hí,
i es dilluns a’s dematí
es talec venteroleja.