Un horabaixa a la tarda,
venguent de Banyalbufar,
vaig passar per Son Serralta,
a prendre, foc per fumar.
Mentre p’es portal estava
a l’espera, em vaig girar,
i allà dins hi vaig trobar,
a una taula que hi ha,
una Jove molt gaiarda.
-¿Voleu-me donar o vendre,
la Jove, un caliu de foc?
I ella me diu: -A poc apoc,
jo no en don ni en vens tampoc;
vós mateix el poreu pendre.-
Vaig pendre un caliu petit
i no l’ahvia mester.
Davall davall, me vaig fer
tres bòfegues a un dit.
Tres bòfegues de saliva
me sortiren a un dit.
Per que jo ho hagués sentit:
-¿Qué et cremes? Poa-t’hi saliva!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Estellencs
Rima
Assonant
Núm de glosa
48
Volum
IV
Altres cançons relacionades
¿No trobau que això és pesat
de dur s’aigo de tan lluny?
¿Què fareu devers es juny,
si el cel no ha degotat?
S’al•lot més petit demana:
- Mon pare, ¿que em duis un niu?
- Te’n duc un de petit, viu,
i un grossot per ta mare.
Greu me sap que puguin dir
que jo l’haja festejada
i que no l’haja alcançada
amb tant de passar es camí.
Tradicionari de Mallorca
