Dins es camp de Son Fortesa,
un card girgoler hi ha.
Vuit dies hi vaig pegar
amb sa destral en sa mà
i em vengueren a aidar
i no el vaig porer tomar;
mirau si du fortalesa!
Com lo tengueren en terra,
entaulat i quant hi ha,
set mestres hi vaig menar
i m’hi varen judicar
set-cents bastimenst de guerra,
una nau, una galera
i cent abarques de pescar
que mai descobriren terra.
D’es brancam vaig fer bufets
per sopar cent criatures,
i de ses llavodures
en varen fer tabulets.
Una branqueta cruixida
que en aquest card se trobà,
fusters hi varen anar,
i m’hi varen judicar
de posts una gran partida.
Sa branca més petitona,
qui es vent la va esqueixar,
també la vaig mirar,
i m’hi varen judicar
set mil bigues de tafona.
I, de lo que va restar,
feren barques canoneres,
caixes, bufets i pasteres
per tot un gènero humà.
I, d’un card petitoneu
qui ran d’aqueixs gros hi havia,
judicaren si tendria
unes portes per la Seu,
i, llavó, un carretoneu.
També varen judicar
de fer un pont enmig de mar,
perque poguessen anr
fins a Barcelona a peu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Porreres
Rima
Assonant
Núm de glosa
42
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Jo estim més aquest ramell
que s’al•lota m’ha enviat
que si el rei me fos pujat
de soldat a coronell.
Dues palometes renten dins un riu,
una de bugada, i s’altra de lleixiu.
S’altra cui violetes, són p’es fii del Rei.
Es fii del Rei passa, li tira un pom d’or,
li tira una pedra; la fér en el cor.
-Roseta, ¿Qué t’he fet mal? Els metges te curaran.
Si no basten es d’aquí, es de França ja vendran.-
Pas per un carreró, sent tocar de mort.
Na Roseta és morta; que Déu la perdó.
No la veig per cap finestra ni tampoc per cap balcó,
sols per una retxadeta fent oració.
Si la mar tornava tinta
i los peixos paper d’or,
escriuria una carteta
a la prenda del meu cor.
Tradicionari de Mallorca
