Jo no dic res d’un aubó
que, eixermant, vàrem trobar!
Quan lo volgueren tomar,
es pern del món tremolà
d’es cruixits i sa remor.
Loco va tornar es senyor
d’aquest abre conquistar.
Com en terra lo tengueren,
entaulat i quant hi ha,
un fuster lo hi va comparar,
i es doblers que en donà
li bastaren per comprar,
Bunyolí i Biniamar,
llavó es terme de Sencelles,
totes aquelles riberes,
arribant fins a la mar.
Humorístiques
Sant Joan
Assonant
Seda verda m’ha enviada;
esperança té de mi.
Ella m’ha enviat a dir
que hi vagi qualque vegada,
ja que ella no pot venir.
¿No trobau que hi ha avantatge
d’es colcar a s’anar a peu?
Un homo descansa i seu
i sa bisti’ du es viatge.
Com jo i vós serem parents
mai mos hem de baraiar,
sinó que sempre hem d’estar
com un pasco, de contents.