Jo no dic res d’un aubó
que, eixermant, vàrem trobar!
Quan lo volgueren tomar,
es pern del món tremolà
d’es cruixits i sa remor.
Loco va tornar es senyor
d’aquest abre conquistar.
Com en terra lo tengueren,
entaulat i quant hi ha,
un fuster lo hi va comparar,
i es doblers que en donà
li bastaren per comprar,
Bunyolí i Biniamar,
llavó es terme de Sencelles,
totes aquelles riberes,
arribant fins a la mar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Sant Joan
Rima
Assonant
Núm de glosa
40
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Comareta, feis-me es llit,
que estic malalta d’amor.
No me curarà doctor,
enc que vénga de Madrid.
Moltes entenent me’n daves;
no me’n pories més dar.
¿Tu que no saps que un favar,
com més alt, té manco faves?
En tenir blat dalt sa cambra
i pa damunt es reol,
saps que ho serà, d’alt, es sol,
quan s’aixecarà sa bamba!
Tradicionari de Mallorca
