Jo no dic res d’un aubó
que, eixermant, vàrem trobar!
Quan lo volgueren tomar,
es pern del món tremolà
d’es cruixits i sa remor.
Loco va tornar es senyor
d’aquest abre conquistar.
Com en terra lo tengueren,
entaulat i quant hi ha,
un fuster lo hi va comparar,
i es doblers que en donà
li bastaren per comprar,
Bunyolí i Biniamar,
llavó es terme de Sencelles,
totes aquelles riberes,
arribant fins a la mar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Sant Joan
Rima
Assonant
Núm de glosa
40
Volum
IV
Altres cançons relacionades
¿Tu que series un tal
que jo cercava encontrar,
que anit passada va anar
a fer gloses a Son Gual?
Una rosa aponcellada
duis, garrida, en es cabeis.
Jo no sé com vós no ho veis:
s’enveja l’ha mustiada.
No em tornaré enamorar
d’homo que bast a sa mida:
dos enamorats tenia,
es més curros de la vila,
i a servir al Rei han d’anar.
Tradicionari de Mallorca
