A damunt una tenassa
s’hi va criar un aubó
tan alt com es Puig Major!
i gruixat no ho era massa,
i tenia una rabassa
com es castell d’Alaró.
Damunt un apedra estava,
tan llisa com un paper.
Si fos estat a terrer,
tota Mallorca abrigava.
S’aubó anava cresquent,
ja no pareixia aubó.
Un dia, se resolgueren
per anar a taiar-ló.
S’hi peguen un any redó
i encara no pogueren.
Com s’auborada caigué,
una branca s’esqueixà,
i d’ella en varen obrar
cent barcos que van per mar
i un pont per un torrent.
I, d’es llenyam més dolent,
cent sitges varen cremar.
I, mentres el capolaven,
sempre feia estellicons.
Més de cent mil carretons
cap a Ciutat traginaven.
Humorístiques
Sineu
Assonant
Magdalena, m’han dit ’vui
que En Julià té sa rosa
i li fa tanta de nosa
com una busca dins s’ui.
Aqueixa que p’es punt dus
que és sa teva enamorada,
m’han dit que a espadar és anada;
de malfenera que ha estada,
ja no l’han volguda pus.
Vou-verivou
vou-veriveta,
vendrà sa mareta
quan haurà estat prou.