-Madò Catalina,
¿què feis, com campau?
A sa vostra fia,
¿per què no la’m dau?
Si no la me dau,
la vos robaré
i la vestiré
d’encarnat i blau.
I la me’n duré
dellà Galilea
i la vetsiré
de pèl de monneia.
I la me’n duré
dellà Galatzó
i la vestiré
de pell d’eriçó,
i farem bugada
amb so meu canó.
Si hi ha bona cendra,
farem bon lleixiu.
Tu, ¿que me dorms o beques,
o de mi te rius?
Te conec, herbeta,
poriol te dius!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Alcúdia
Assonant
29
IV
Comandacions rebreu
per les ones de la mar;
de cada ona que veureu,
serà que torn redoblar.
Tenc un lloro mut i el tenc de matar;
se menja sa fruita del pobre hortolà.
El pobre hortolà dins la col va nèixer:
la col s’acopà, ¿com ’via de créixer?
Es nostro rector té ganes
-jo no sé si ho lograrà-
que enguany, en temps de segar,
no cantin cançons profanes.