-Madò Catalina,
¿què feis, com campau?
A sa vostra fia,
¿per què no la’m dau?
Si no la me dau,
la vos robaré
i la vestiré
d’encarnat i blau.
I la me’n duré
dellà Galilea
i la vetsiré
de pèl de monneia.
I la me’n duré
dellà Galatzó
i la vestiré
de pell d’eriçó,
i farem bugada
amb so meu canó.
Si hi ha bona cendra,
farem bon lleixiu.
Tu, ¿que me dorms o beques,
o de mi te rius?
Te conec, herbeta,
poriol te dius!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Alcúdia
Assonant
29
IV
Va molt cara s’endiana,
ja no en porem comprar pus;
mos llevarem es cambuix,
’nirem a la ciutadana.
Totes ses que són anades
enguany a aplegar cotó,
han perduda sa color
de pegar dematinades.
Na Pi de Ses Cases Noves
s’homo que té va robar.
Crec que li arribarà a dar
es matí per berenar,
es migdia per dinar
i es vespre per sopar,
ses tres vegades, garroves.