S’altre vespre,
una al•lota plorava,
perque se tractava
de despedir-sè.
Es jove que ella festejava
a Ciutat se n’anava
per embarcar-sè.
Lo darrer que liva dir:
-Juan, si vas a L’havana,
no deixis a cap cubana
lo que em guardaves per mi.
Estoja’m lo que em prometeres
e svespre que em feres
aquell jurament.
Jo te promet que seré una dona,
del món la més bona,
per fer-te content.
Emperò, si jo sé que vas
a xupar altra taronja,
te dic que em tancaré monja
d’un convent, i no ho sabràs.-
En Juan va deixar s’al•lota,
com una bambota,
damunt es portal.
I sa mare ets uis li eixugava
amb so davantal.
Mare i fia s’abraçaren.
-Adiós fins en tornar!-
De besades que li daren.
es nas li varen pelar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Manacor
Rima
Assonant
Núm de glosa
23
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Hortolana, hortolana,
guardau bé aquest pomeral,
que no us hi entr qualque animal
i que no vos faci tala.
Pare nostro, vós qui estau
amb so cap dins sa pastera:
Na Catalina i En Pere
festegen dins es corral.
¿Que te penses que hi engreix
quan passes i fas remor?
¿Me vols dir, Miquel Botó,
aqual deu estar millor:
es qui corna o es qui du es peix?
Tradicionari de Mallorca
