S’altre vespre,
una al•lota plorava,
perque se tractava
de despedir-sè.
Es jove que ella festejava
a Ciutat se n’anava
per embarcar-sè.
Lo darrer que liva dir:
-Juan, si vas a L’havana,
no deixis a cap cubana
lo que em guardaves per mi.
Estoja’m lo que em prometeres
e svespre que em feres
aquell jurament.
Jo te promet que seré una dona,
del món la més bona,
per fer-te content.
Emperò, si jo sé que vas
a xupar altra taronja,
te dic que em tancaré monja
d’un convent, i no ho sabràs.-
En Juan va deixar s’al•lota,
com una bambota,
damunt es portal.
I sa mare ets uis li eixugava
amb so davantal.
Mare i fia s’abraçaren.
-Adiós fins en tornar!-
De besades que li daren.
es nas li varen pelar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Manacor
Rima
Assonant
Núm de glosa
23
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Es molí de Son Lluent
enguany l’han posat conforme,
i si es vent de llevant torna,
el tirarà an es ponent.
Sa Roca d’es Castellet
fa ombra dins sa Cabana.
A N’Antonina –Juana
l’han morta dins un pouet.
Sa teva sabiduria
jo la t’he de capturar.
¿Quina cosa al món hi ha
que neix i es torna ofegar
entre les onze i migdia?
-N’és com la fruita vedada
de l’hort de Getzemaní,
i es qui la va recoir
és Adam, el nostro pare.
I lo que em demanes ara
n’és l’hostia consagrada
que, com prou l’han contemplada,
neix i se torna morir.
I si dius que no és així,
per anit ja l’hem volada.
Tradicionari de Mallorca
