Es dia de Sant Jaume era,
per temps me recoradrà,
que l’amo se baraià
amb sa lloca samunt s’era.
Es polls prengueren malíci’
perque atupaven sa mare.
-Pollets, ¿a on anau ara?
-A contar-ho a sa justíci’!-
Sa justíci’ va davant,
i es pollets van darrere...
Com foren enmig de s’era,
passaren es temps ballant!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Artà
Assonant
19
IV
Allà a la Papaluarda
ets abres fruiten bunyols,
confits, torrons, robiols,
i noltros farem perols
en tenir sa panxa farta.
Per ballar copeos
surten casi tots;
per ballar mateixes
van de dos en dos.
Damunt un ruc, damunt un ruc,
un senyor ben assegut!
Ell se n’anava a passejar,
i es ruc va caure, va llenegar.
HI havia aigo, se va soiar.
Sa mare deia per tot arreu:
-¿No voleu caure? No coalqueu!-
I es senyor deia: -Això és amarg!
Qui no vol caure, que no coalc!-
Damunt un ruc, damunt un ruc!