Damunt un ruc, damunt un ruc,
un senyor ben assegut!
Ell se n’anava a passejar,
i es ruc va caure, va llenegar.
HI havia aigo, se va soiar.
Sa mare deia per tot arreu:
-¿No voleu caure? No coalqueu!-
I es senyor deia: -Això és amarg!
Qui no vol caure, que no coalc!-
Damunt un ruc, damunt un ruc!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
7
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Marieta, posa un peu aquí.
Marieta, posa un peu allà.
Xitxarona,
mandilona,
u me cerques enganar.
Ses sabates que tu dus
són del tio capellà.
Darrere Son Figuerola
va néixer un card girgoler,
i de tant alt que se fé
el veien d’enmig d’Alger;
mirau si el veien d’enfora!
No aneu a dinar a can Pont,
perque donen carn pudenta.
En Toni Manco ja és mort
i es Correu qui ja rebenta.
Tradicionari de Mallorca
