Damunt un ruc, damunt un ruc,
un senyor ben assegut!
Ell se n’anava a passejar,
i es ruc va caure, va llenegar.
HI havia aigo, se va soiar.
Sa mare deia per tot arreu:
-¿No voleu caure? No coalqueu!-
I es senyor deia: -Això és amarg!
Qui no vol caure, que no coalc!-
Damunt un ruc, damunt un ruc!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
7
Volum
IV
Altres cançons relacionades
A mi me’n pren, bona amor,
com l’abre que està a bon lloc,
que; encara que el reguin poc,
no desmaia la verdor.
Oh dissabte desitjat
de la setmana cossera!
Fadrí que està enamorat,
amb devoció l’espera.
Ara veuràs si et dic ver,
s’homo si et darà renyina!
Mai estaràs més a pler
que en temps que seràs fadrina.
Tradicionari de Mallorca
