Damunt un ruc, damunt un ruc,
un senyor ben assegut!
Ell se n’anava a passejar,
i es ruc va caure, va llenegar.
HI havia aigo, se va soiar.
Sa mare deia per tot arreu:
-¿No voleu caure? No coalqueu!-
I es senyor deia: -Això és amarg!
Qui no vol caure, que no coalc!-
Damunt un ruc, damunt un ruc!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
7
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Com a dins l’església entrau,
los sants vos fan cortesia.
Madona, sa vostra fia,
d’es pern del món du sa clau.
Com tenc de tenir alegria,
i tenc un germà soldat,
i es meu enamorat
que hi va caure s’altre dia!
De llevant fins a ponent
es sol fa volta redona.
Desgraciada persona
que perd es coneixement!
Tradicionari de Mallorca
