Damunt un ruc, damunt un ruc,
un senyor ben assegut!
Ell se n’anava a passejar,
i es ruc va caure, va llenegar.
HI havia aigo, se va soiar.
Sa mare deia per tot arreu:
-¿No voleu caure? No coalqueu!-
I es senyor deia: -Això és amarg!
Qui no vol caure, que no coalc!-
Damunt un ruc, damunt un ruc!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
7
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Bona amor, d’un pic d’espina
m’ha sortit un panadís;
no em ve d’una hora, quan fris
per rallar amb tu, Catalina.
Si me tenguesses amor,
faries un bon senyal:
a sa paret d’es corral
faries un pujador
i també un davallador,
que, si queia, no em fes mal.
A mi me’n pren com la roca
que està en el camp desolat:
vent i aigo la combat
i ella no se trastoca.
Tradicionari de Mallorca
