Garrida, el qui fuig de Déu
camina i corr debades.
Moltes dones he mirades,
emperò no n’he trobades
que sien an es gust meu;
demés aquest cosset teu,
encara que faça neu,
dóna febre a llamarades.
Més informació
Classificació
Desig
Poble
Artà
Camp Semàntic
Bellesa, Calor i fred, Cos humà, Desig, Déu, Doctrina, Erotisme i sexe, Floretes
Mètrica
7a7b7b7b7a7a7a7b
Rima
Consonant
Versos
8
Altres cançons relacionades
Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Si per sa cara tenc faltes,
sa culpa no la tenc jo:
Jo et promet que tenc un cor
més hermós que es de ses altres.
Tradicionari de Mallorca
