Diumenge a vespre, amor mia,
la despedida et vaig dar.
El dilluns no vaig menjar
ni talent que no tenia.
El dimarts, si vaig cantar,
era que ja no poria.
El dimecres, m’emprenia
m’havien d’escabussejar.
El dijous vaig arribar
que la gent no em coneixia.
El divendres, de plorar,
sa síquia real corrria.
El dissabte, desitjaria
tenguesses tanta alegria
aixuixí per vós voldria
com tristor em vàreu dar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Enumeratives
Llucmajor
Assonant
38
IV
Al•lotetes, ‘legrem-mós,
que jo he afinada sa vela:
és sa somereta negra
que du per sustentar-mós.
En esser sa lluna posta
ja no dóna més claror.
Sa meva sang, bona amor,
és vermeia com sa vostra.
N’hi ha qui van de musiques
i altres qui van a colgar;
n’hi ha qui tiren es pa
i altres qui aixequen ses miques.