Diumenge a vespre, amor mia,
la despedida et vaig dar.
El dilluns no vaig menjar
ni talent que no tenia.
El dimarts, si vaig cantar,
era que ja no poria.
El dimecres, m’emprenia
m’havien d’escabussejar.
El dijous vaig arribar
que la gent no em coneixia.
El divendres, de plorar,
sa síquia real corrria.
El dissabte, desitjaria
tenguesses tanta alegria
aixuixí per vós voldria
com tristor em vàreu dar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Enumeratives
Llucmajor
Assonant
38
IV
Una joveneta planc
que enguany s’és enamorada,
i la trob tan encallada
com un carro enmig d’es fang.
Ja sé que has fetes bravates
de que per riure has vengut.
¿No et basta lo que has perdut:
es temps i sa joventut
i es tacons de ses sabates?
Déu sap lo que pagaries
perque jo tornàs venir!
Per voler més adquirir,
perderes lo que tenies.