Diumenge a vespre, amor mia,
la despedida et vaig dar.
El dilluns no vaig menjar
ni talent que no tenia.
El dimarts, si vaig cantar,
era que ja no poria.
El dimecres, m’emprenia
m’havien d’escabussejar.
El dijous vaig arribar
que la gent no em coneixia.
El divendres, de plorar,
sa síquia real corrria.
El dissabte, desitjaria
tenguesses tanta alegria
aixuixí per vós voldria
com tristor em vàreu dar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Enumeratives
Llucmajor
Assonant
38
IV
Entenent me vares dar
que tot Andratx era teu:
sa cosa que em sap més greu
que no em vaig casar a gust meu
ni tenc lloc a on estar.
Jo som pillador de gorres
perque me’n varen mostrar.
Ses dones d’es Pedregar
ningunes són fermadores.
A Binissalem hi ha
homos de bona memòri’;
n’han construït un cimbori
que a Mallorca no n’hi ha.