Fou diumenge el darrer dia
que amb s’amor vaig conversar.
El dilluns no vaig menjar,
sense un puntet d’alegria.
El dimarts, de tot lo dia,
no em poria aconhortar.
El dimecres, de plorar,
dos rius en ets uis tenia.
El dijous, ja vaig campar
sense beure ni menjar.
Tots ets ossets que tenia
les me porien comptar.
El divendres, me’n prenia,
tenia tanta alegria
com un qui seu en cadira
i l’han d’extremunciar.
El dissabte, vaig campar
així com millor podia,
i vaig pregar, amor mia,
a Jesús i a Maria
que em venguessen a ajudar.
De vós esper, vida mia,
que em doneu tanta alegria
com pena me vàreu dar.
Jesús, Josep i Maria,
Teniu-me en la vostra mà!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Enumeratives
Campanet
Assonant
37
IV
Dau-li aigo amb una teula,
si no, amb tassonet d’or.
Oh, Toniet d’es meu cor:
cada hora et voldria veure.
El que em quere a mi no em quere,
el que em quere a mi no em vol:
tiraré s’amor al vol
i no em giraré darrere.
Jo no hi som per s’interés
casar-me amb tu, Catalina;
hi som per una amor fina
que et tenc posada, i no més.