Fou diumenge el darrer dia
que amb s’amor vaig conversar.
El dilluns no vaig menjar,
sense un puntet d’alegria.
El dimarts, de tot lo dia,
no em poria aconhortar.
El dimecres, de plorar,
dos rius en ets uis tenia.
El dijous, ja vaig campar
sense beure ni menjar.
Tots ets ossets que tenia
les me porien comptar.
El divendres, me’n prenia,
tenia tanta alegria
com un qui seu en cadira
i l’han d’extremunciar.
El dissabte, vaig campar
així com millor podia,
i vaig pregar, amor mia,
a Jesús i a Maria
que em venguessen a ajudar.
De vós esper, vida mia,
que em doneu tanta alegria
com pena me vàreu dar.
Jesús, Josep i Maria,
Teniu-me en la vostra mà!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Enumeratives
Campanet
Assonant
37
IV
Si l’any qui ve casat som,
no aniré per sa serena,
que tendré Na Magdalena
i me colgaré dejorn.
¿Vols que et digui es meu cabal,
d’aquí en envant, que he mester?
Una fauç que segui bé,
manegots i davantal.
Vós me perllongau, amor,
un dia i un altre dia.
¿O esperau de cada dia
un altre partit millor?