Fou diumenge el darrer dia
que amb s’amor vaig conversar.
El dilluns no vaig menjar,
sense un puntet d’alegria.
El dimarts, de tot lo dia,
no em poria aconhortar.
El dimecres, de plorar,
dos rius en ets uis tenia.
El dijous, ja vaig campar
sense beure ni menjar.
Tots ets ossets que tenia
les me porien comptar.
El divendres, me’n prenia,
tenia tanta alegria
com un qui seu en cadira
i l’han d’extremunciar.
El dissabte, vaig campar
així com millor podia,
i vaig pregar, amor mia,
a Jesús i a Maria
que em venguessen a ajudar.
De vós esper, vida mia,
que em doneu tanta alegria
com pena me vàreu dar.
Jesús, Josep i Maria,
Teniu-me en la vostra mà!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Enumeratives
Campanet
Assonant
37
IV
S’al·lota que festejava,
me donava berenar,
i a migdia dinar,
i es vespre amb ella jugava.
Vull dies fé anit passada
que bona la vaig deixar;
llavò, com hi vaig tornar,
ja la vaig trobar enterrada.
Sa carretera de Lluc,
la voldria endomassar
per, quan s’estimat vendrà,
ses pedres que hi trobarà
fossin coixins de vellut.