Anit passada rallares
amb s’estimat d’es meu cor;
no seria això,
però el mal aconseiares.

Vola, vola, rossinyol, pegaràs llarga volada,
i passaràs per dins mar una i altra vegada.
Diràs a los meus parents que mon pare m’ha casada,
que m’ha casada amb un vell, amb un vell barba gelada.
Set anys ha que estic amb ell i mai l’he mirat de cara,
només un pic per descuit en el replà de l’escala
i li vaig veure un ull tort i l’altre qui li penjava.
Pareixia just un porc que es segó no li agradava.
M’ajoneí an els seus peus i perdó li demanava.
Ell encara em prometé unes faldetes de grana,
un manto de gira-sol vosit ala castellana.
-Calla, calla, Ciciliana, i no parles malament.
Tu ja saps que a ca ton pare caminavesdamunt fems
i aquí damunt ratjoles, una d’or, l’altra d’argent.
-M’estim més estar amb mon pare i caminar damunt fems,
que no estar amb la veiura. Déu mantenga el bon jovent!
-Calla, calla, Ciliana, i no parles malament.
Tu ja saps que a ca ton pare menjares del pa tinent
i auqí el menges de xeixa pastada en ribell d’argent.
M’estim més estar amb mon pare i menjar del pa tinent
que no estar amb la veiura. Déu mantenga el bon jovent!
-Calla, calla, Ciliana, i no parle smalament.
Tu ja saps que a ca ton pare duies es vestit dolent
i aquí el dus de seda brodada d’or i argent.
-M’estim més estar amb mon pare i dur es vestit dolent
que no estra amb la veiura. Déu mantenga el bon jovent!
-Calla, calla, Ciliana, i no parles malament.
Tu ja saps que a ca ton pare ’naves sa missa corrents
i aquí hi vas a carruatge tot guarnit d’or i argent.
-Val més estar a ca mon pare i anar a missa corrents
que no estar amb la veiura. Déu mantenga el bon jovent!

‘Vui és dijous tot lo dia;
un temps l’anava cercant,
i ara m’alegren tant
com si dijous no hi havia.