-Bernat, oh, Bernat;
però, Bernat!
-Hola, Juan,
fé’m un xigarro!
-No el te puc fer,
que si l’amo ve...
-Si l’amo ve,
pega un siulet
i farem via a sa paret.
Dos xigarros tenc,
tres que n’he fumats.
Tres i dos són cinc;
cinc i cinc són deu,
deu i deu són vint.
I vint, menos cinc, són quinze;
quinze, menos cinc, deu;
deu, menos cinc, són cinc;
i cinc i cinc i deu són vint.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Enumeratives
Santanyí
Assonant
17
IV
Un fadrí enamorat
se’n va anar fora d’aquí.
Va estar set anys a venir,
i llavò, quan va esser aquí,
trobà son bé sepultat.
Amb guiterra i xeremia,
parteix i la va a buscar.
Fins a sa fossa va anar:
-Deperta’t, ànima mia!
Déu te doni bon repòs.
¿Em vols dir amb cortesia,
que es estat de lo teu cos?
Som natural de Mallorca
i som nada a Santanyí;
som venguda per aquí,
senyora, perque m’importa.
¿Que no sabeu que En Pintat
és gros i falt de coratge
i per dur més bon viatge
es brau damunt s’ha posat?