Carabassa m’han donada,
carabassa menjaré.
La m’han donada molt grossa,
no sé li la’m cabaré!
-No et casis amb tintorer,
perque duràs ses mans brutes.
Casa’t amb velluter
i duràs bones vellutes.
No et casis amb velluter,
perque duràs vellutons.
Casa’t amb un sabater
i duràs bons retalons.
No et casis amb sabater,
que te tirarà sa forma.
Casa’t amb un escolà,
que es campanar fa bona ombra.
No et casis amb escolà,
que te tirarà es batai.
Casa’t amb un mariner
i et durà bon escambrai.
No et casis amb mariner,
perque et tirarà a la mar.
No et casis amb taverner,
peruq eun dia et jugarà.
Casa’t amb un bon ferrer
i ell mateix te forjarà.
No et casis amb un ferrer
si no vols sentir picar.
Casa’t amb un cavaller
i te durà a passejar.
No et casis amb cavaller,
perque cauràs d’es cavall.
Casa’t amb un ballador
i aniràs de ball en ball.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Enumeratives
Artà
Assonant
9
IV
Cada dia vaig a missa
per por d’enamorar-mè;
dic: -Senyor, no sé per què
som tan enamoradissa!
Alerta an es mercaders
que tenen cent canes d’uis.
A Espanya fan més embuis
que lletres no hi ha a papers.
Dins mon cor tenc una pauma
feta de qualsevol llei;
vós sou la font del remei,
per mi no en voldria d’altra.