Una cosa m’han contada
que em bastarà per mudar:
Que tu em véns a festejar
com ja ha spegat esquenada
amb una altra enamorada
que tens aquí baix de passada,
i s’amor li cerques dar.
Fé’m un pler, de no tornar,
si llavò m’has de deixar
en tenir-me enamorada.
Jo no som llebre acossada;
per això, molta vegada
m’arracon, en veure es ca.
Amoroses
Pollença
Assonant
El Bon Jesuset, com era xiquet,
’prenia de lletra en un llibret d’or.
Los àngels cantaven, Maria ballava,
Josep feia el so. Idò, idò, idò!
Gloria Patri et Filiò.
Quan les monges canten no diuen això.
Diuen altres coses, són coses de Déu,
resen el rosari a la Mare de Déu.
La Mare de Déu, com era xiqueta,
anava a costura a aprendre de lletra.
`Vui sou pa, demà sou peix:
no hi ha que fiar de vós;
vós teniu altres amors:
vet aquí de lo que em queix.
Mare de Déu de Pollença,
de mi teniu piedat;
sense haver comès pecat,
fer tanta de penitència!