Una cosa m’han contada
que em bastarà per mudar:
Que tu em véns a festejar
com ja ha spegat esquenada
amb una altra enamorada
que tens aquí baix de passada,
i s’amor li cerques dar.
Fé’m un pler, de no tornar,
si llavò m’has de deixar
en tenir-me enamorada.
Jo no som llebre acossada;
per això, molta vegada
m’arracon, en veure es ca.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Pollença
Rima
Assonant
Núm de glosa
58
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Val més un pobre fadrí
amb sa colga d’es calçons,
que un viudo amb possessions.
D’això em varen advertir.
Vaig partir de Formentor
embarcat en un llaüt:
es llaüt va esser de canya
i es capità s’és perdut.
-A on ets, Llorenç Plomer?
-Dins la presó estic tancat.
-Digues-me, ¿quina maldat?
-Gabriel, jo sols no ho sé!
-Tu qui deus haver cantat,
a mala hora, p’es carrer!
-Sí que m’hi som arriscat;
sí que he cantat p’es carrer.
Jo hi era per comprar blat,
perque el ’via menester.
-’Guesses vengut a ca-meva,
si havies de mester blat;
amb un sac sense barcella,
jo te n’hauria donat.
-¿Sentiu aquest rossinyol,
de quin modo m’ha cantat?
Diu que m’hagués donat blat,
i ell ja va vendre es llevat
dins es mes de juriol!
-Valga’m Déu, quin cativeri!
Bons dos mos hem aplegats!
¿Pobres i trebais mesclats?
Ja no hi faltarà misèri’.
Tradicionari de Mallorca
