Una cosa m’han contada
que em bastarà per mudar:
Que tu em véns a festejar
com ja ha spegat esquenada
amb una altra enamorada
que tens aquí baix de passada,
i s’amor li cerques dar.
Fé’m un pler, de no tornar,
si llavò m’has de deixar
en tenir-me enamorada.
Jo no som llebre acossada;
per això, molta vegada
m’arracon, en veure es ca.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Pollença
Rima
Assonant
Núm de glosa
58
Volum
IV
Altres cançons relacionades
El Bon Jesuset, com era xiquet,
’prenia de lletra en un llibret d’or.
Los àngels cantaven, Maria ballava,
Josep feia el so. Idò, idò, idò!
Gloria Patri et Filiò.
Quan les monges canten no diuen això.
Diuen altres coses, són coses de Déu,
resen el rosari a la Mare de Déu.
La Mare de Déu, com era xiqueta,
anava a costura a aprendre de lletra.
Jugant a la trenta-una
ses amors vaig començar,
i vaig veure emmidonar
dues joves a sa lluna;
de ses dues, n’hi hagué una,
s’amidó li sortí clar.
Ses bergantes d’Ullaró
no són com ses pollencines:
dues que n’hi ha fadrines
abatudes com ses ginyes,
de com van a amarador.
Tradicionari de Mallorca
