Un fadrí enamorat
se’n va anar fora d’aquí.
Va estar set anys a venir,
i llavò, quan va esser aquí,
trobà son bé sepultat.
Amb guiterra i xeremia,
parteix i la va a buscar.
Fins a sa fossa va anar:
-Deperta’t, ànima mia!
Déu te doni bon repòs.
¿Em vols dir amb cortesia,
que es estat de lo teu cos?
Amoroses
Santanyí
Assonant
os moixos tiraven junta
a sa paret d’es corral;
hi va anar un municipal
a fer-los pagar una munta.
Margalida, pecat és
que a bon lloc no sies nada.
Sa teva cara no és
de ciutadà ni pagès,
sinó de monja tancada.
Tu te devies pensar,
per haver estada comare,
que duries es compare
damunt es call de sa mà.