Ses ninetes
com són petitetes,
van a coir floretes,
de dins un jardí.
I, com ve que són més grandetes.
no van de floretes,
sinó d’un fadrí.
Ses al•lotes,
quan van a l’ofici,
perden es judici,
davant es mirai.
se renten sa cara
amb corna de xuia,
i, amb una guya
ses piules se fan.
Ses al•lotes,
quan van a ballar
se’n duen un pa
i deixen ses crostes.
i diuen a s’enamorat:
-Si no has soopat,
¿per què no t’acostes?
Menjaràs ses crostes,
si n’ets afectat!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amoroses
Artà
Assonant
55
IV
-Paia d’ordi.
-Paia de froment.
-¿On va aquesta pobra gent?
-Per aquí davall corrents.
-¿Amb quin so?
- Amb el de trompeta.
-Tururut, tururut!
El Bon Jesuset
volia mamar;
i la seva mareta
el feia estudiar.
S’amor que et tenia, et tenc;
jo no l’he dada a ningú;
tota la te guard per tu,
cara de sol resplendent.