Ses ninetes
com són petitetes,
van a coir floretes,
de dins un jardí.
I, com ve que són més grandetes.
no van de floretes,
sinó d’un fadrí.
Ses al•lotes,
quan van a l’ofici,
perden es judici,
davant es mirai.
se renten sa cara
amb corna de xuia,
i, amb una guya
ses piules se fan.
Ses al•lotes,
quan van a ballar
se’n duen un pa
i deixen ses crostes.
i diuen a s’enamorat:
-Si no has soopat,
¿per què no t’acostes?
Menjaràs ses crostes,
si n’ets afectat!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
55
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Adiós, estel del dia
rodat d’estrelles brillants!
No hi haurà manyes bastants,
tinta ni paper ni mans
per escriure, si us alcanç,
es goig que tendré aquell dia.
Sa meva dona m’enyora,
no vol que estiga llogat.
Ella jeu a llit parat,
i jo damunt s’empedrat
a baix de sa menjadora.
A una grossa solada
m’afany amb ses dues mans.
Es dijuni de Tots-Sants
me’n vaig a veure mu mare.
Tradicionari de Mallorca
