Ses ninetes
com són petitetes,
van a coir floretes,
de dins un jardí.
I, com ve que són més grandetes.
no van de floretes,
sinó d’un fadrí.
Ses al•lotes,
quan van a l’ofici,
perden es judici,
davant es mirai.
se renten sa cara
amb corna de xuia,
i, amb una guya
ses piules se fan.
Ses al•lotes,
quan van a ballar
se’n duen un pa
i deixen ses crostes.
i diuen a s’enamorat:
-Si no has soopat,
¿per què no t’acostes?
Menjaràs ses crostes,
si n’ets afectat!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
55
Volum
IV
Altres cançons relacionades
D’estiu fa bon estar a s’ombra
perquè es sol és importú.
Jo fos tan orba com tu,
pens que em faria refondre.
De ses comandacions
que me vares enviar,
redobl i torn redoblar
fins a dos mil redoblons,
fins que ses penyes de mar
treguin ramells de murtons,
i ses mates olivons,
i es morts ressuscitar,
i s’arena de la mar
en pols se convertirà,
i sa blavor tornarà
confits, i s’alga torrons,
i es vaixells canyellons.
Mira si és fort mon penar!
El dia que vàreu néixer
va néixer un roseret blanc
amb tres rosetes vermeies,
color de la vostra sang.
Tradicionari de Mallorca
