Ses ninetes
com són petitetes,
van a coir floretes,
de dins un jardí.
I, com ve que són més grandetes.
no van de floretes,
sinó d’un fadrí.
Ses al•lotes,
quan van a l’ofici,
perden es judici,
davant es mirai.
se renten sa cara
amb corna de xuia,
i, amb una guya
ses piules se fan.
Ses al•lotes,
quan van a ballar
se’n duen un pa
i deixen ses crostes.
i diuen a s’enamorat:
-Si no has soopat,
¿per què no t’acostes?
Menjaràs ses crostes,
si n’ets afectat!
Amoroses
Artà
Assonant
Qui té malici’ de mi,
preg a Déu que li revenga;
tantes hores de mal tenga
com fuies sustenta un pi.
Un homo, quan pot, que prenga,
que quan vol no li cau bé.
Un gall a son galliner,
comanda de lo que hi té;
qui no és ase, que ho momprenga,
perque aqueixa perendenga
pensa en mi, per això ho sé.
D’aquesta aigo regalada
¿me’n vols dar un poalet,
per donar a s’estimada
ses hores que tendrà set?