Ses ninetes
com són petitetes,
van a coir floretes,
de dins un jardí.
I, com ve que són més grandetes.
no van de floretes,
sinó d’un fadrí.
Ses al•lotes,
quan van a l’ofici,
perden es judici,
davant es mirai.
se renten sa cara
amb corna de xuia,
i, amb una guya
ses piules se fan.
Ses al•lotes,
quan van a ballar
se’n duen un pa
i deixen ses crostes.
i diuen a s’enamorat:
-Si no has soopat,
¿per què no t’acostes?
Menjaràs ses crostes,
si n’ets afectat!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
55
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Molta de gent se pensava
que jo duria es timó,
i jo, per esser patró,
sa barca no m’agradava.
Ding-dang!
Ses campanes de la Sang.
Ding-dena,
ses campanes de Sant Pere.
¿Qui les sona i qui les mena?
S’escolà de Santa Elena
i les fa fer dingueledang!
Santa Magdalena
té una cadena
per fermar el dimoni,
Jesús, Sant Antoni!
Jesús Sant Bernat,
aixeca aquest ase
que està agenoiat.
Jo m’agrad de filar prim
tant si és bri com si és estopa.
Sa prenda que més estim
habita dins So Na Sopa.
Tradicionari de Mallorca
