Quan jo mir aquests aucells
que corren per sa llaurada,
sempre pens en aquell temps,
garrida, que et festejava.
No bebia ni menjava
i tu no em planyies gens.
I ventura que tu tens
que vàrem esser parents
i no em va voler ta mare!
Jo no t’haguera deixada
fins i tant fosses estada
per l’església publicada,
garrida, per tots es vents!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Puigpunyent - Galilea
Rima
Assonant
Núm de glosa
50
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Jo voldria que plogués
un mes i mig de llimones
i ses dones petitones
es torrent les se’n dugués.
¿Que no t’agrada es gipó,
que t’has posat marinera?
¿Vols que et digui? De darrere
pareixs un esmolador.
Ja en passareu, de fortuna,
si queis soldat, lo meu bé!
Peu descalç a Lluc ’niré,
si vos embarquen tot d’una.
Tradicionari de Mallorca
