Quan jo mir aquests aucells
que corren per sa llaurada,
sempre pens en aquell temps,
garrida, que et festejava.
No bebia ni menjava
i tu no em planyies gens.
I ventura que tu tens
que vàrem esser parents
i no em va voler ta mare!
Jo no t’haguera deixada
fins i tant fosses estada
per l’església publicada,
garrida, per tots es vents!
Més informació
Classificació
Amoroses
Poble
Puigpunyent - Galilea
Rima
Assonant
Altres cançons relacionades
He trobat un niu ple d’ous;
remisclada, que n’hi ha!
I los mos hem de menjar:
Angelina, ¿que no en vols?
Sa meva al•lota deu dir:
-Es vespre tendré visita. –
I jo, que som tan belitre,
hi vaig perque em dóna vi.
Poreu pensar quin conhort
que tengué En Jaume Parró
quan va sentir en es cantó,
s’ase d’es conco era mort.
Tradicionari de Mallorca
