Na Margalideta
de Ca’s Patacó
vol fer-me un favor
que bé li caurà.
¿Sabeu de què va?
D’un enamorat,
tendre o granat,
que l’ha menester.
És com una bresca
de mel ben rosat.
Ella no té esment,
com a missa va,
només si veurà
un enamorat.
Ella no té son
vespres ni matins;
rossinyols i grins
és segur que en sent.
Sa mare li diu
que la casaria,
perque convendria,
perque convendria,
amb En Bartomeu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amoroses
Llucmajor
Assonant
45
IV
Jo no crec tenir-hi manyes
per dir que us enyoraré;
altre consol no tendré
sinó mirar ses muntanyes.
-Ja direu an En Lleó
una paraula secreta:
que un homo que no sap lletra
no pot esser glosador.
-Si aquesta no la trec neta,
altra cançó no faré.
Direu an es coremer
que en el món va esser primer
s’enteniment que sa lletra.
Si vols esser dona honrada
i persona de valor,
no t’has d’apreciar, no,
de cantar una cançó
quan un altre l’ha acabada.