Margalida, es robiol
que me vares enviar,
es temps que el me vaig menjar,
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareixs un cossiol
de roses, damunt l’altar!
I dedins, hi va tenir
un gustet de Margalida,
que es temps de la meva vida
no he menjat res tan fi.
Casi m’atravesca dir
que un qui estàs per a morir
i n’hi daven un bocí,
li farien cobrar vida.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Campos
Rima
Assonant
Núm de glosa
43
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Un temps me pensava esser
la reina governadora,
i ara m’han dit que he d’esser,
Juan, sa teva senyora.
No tens que tremolar, Eulari',
que jo et vull fins a la mort:
jo tenc un poder més fort
que es testament d’un notari.
L’any deu va comportar Espanya
ses ungles de Satanàs;
l’any denou va esser encapaç
a refrescar sa buranya;
l’any trenta-vuit amb sa banya
sortí de punt i de pas
i ara hem arribat a un cas
de pagar més que un no guanya.
Tradicionari de Mallorca
