Margalida, es robiol
que me vares enviar,
es temps que el me vaig menjar,
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareixs un cossiol
de roses, damunt l’altar!
I dedins, hi va tenir
un gustet de Margalida,
que es temps de la meva vida
no he menjat res tan fi.
Casi m’atravesca dir
que un qui estàs per a morir
i n’hi daven un bocí,
li farien cobrar vida.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Campos
Rima
Assonant
Núm de glosa
43
Volum
IV
Altres cançons relacionades
S’hortolà sembra una planta
i la rega en venir bé;
tanmateix, a’s cap darrer,
com ha de florir, s’espanta.
Un temps me pensava esser
la reina governadora,
i ara m’han dit que he d’esser,
Juan, sa teva senyora.
Si te’n vas an es servici,
fadrina t’esperaré;
cada diumenge aniré
a ses vespres i a l’ofici.
Tradicionari de Mallorca
