Baix d’un uiastre em posí,
em posí a taiar tabac.
Com el vaig tenir taiat,
llavò me vaig adormir.
I, com me vaig deixondir,
mitjanit era tocada.
Vaig dir: -Mesquinet de mi,
l’amor ja estarà colgada!-
Vaig dir a mon cos:- Fé’t envant!
Arribarem prest a casa,
que, si la jove em té amor,
m’esperarà d’aixecada.-
Em vaig posar a caminar,
mir i vaig afinar un llum
a la casa a on anava.
Alegria ja me’n dava,
però encara n’era lluny.
I, com vaig arribar allà,
tir tres macs a la finestra;
i ella, com a jove llesta,
amb so darrer s’aixecà.
Li vaig dir com campava.
Va dir que se despuiava
per tirar-se dins el llit.
Li vaig allargar la mà,
pensant donar-li alegria,
emperò més s’entristia
i se va posar a plorar.
-¿De què plores, amor bona?
Que no t’he servida bé?-
Me va dir: -No ploraré;
lo que em demanes faria
si de tu pogués fiar,
però tenc de reparar
si mumareta ho sabia,
quin barreig me donaria;
me’n som bé per afluixar!
-De ton pare i de ta mare,
bé te’n pots aconhortar
que la mort vendrà un dia
i a tots dos los se’n durà.
No tendràs pare ni mare
ni ningú que te consol.
Llavò pensaràs un dia
en l’amor qui bé te vol.-
La jove tot s’ho escolta
i diu:- Al punt som aquí!-
I li va tancar la porta
i no la hi va tornar obrir.
Ja no era per a creure,
ni tampoc per a pensar:
tenir sa gerra en sa mà,
tassó i tot quant hi ha,
i set, i no porer beure!
El diumenge, hi va tornar,
tot picat de los sis dies,
i li diu: -Si bé em volies,
tu sol no repararies
a lo que et vaig demanar,
a ino m’ho volgueres dar
ni me digueres que no.-
La jove està enamorada
i el jovenet també
i li va dir: -Fé i desfé
del meu cos, si tant t’agrada!-
Com el jove hagué lograt
lo que el seu cos desitjava,
se va demostrar picat
i féu altra enamorada.
Es dissabtes hi anava
p’es corral, a poc a poc.
La joveneta trobava
que plorava ran d’es foc.
-Plora, plora, joveneta,
tu motiu tens de plorra.
Encara que te rebentis,
amb tu no me vui casar!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
37
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Vós sou un ramell teixit
de rosetes beneïdes.
Jo donaria mil vides
per rallar amb vós una nit.
Sola era una,
va parir a Betlem,
va parir l’Estrella
del Fii de Déu etern.
Jo les vos diria,
jo les vos diré
les dotze paraules
que Cristo digué.
Tres eren, tres,
Santíssima Trinidat ès.
Soles eren dues,
les taules de Moisès.
Sola era una,
va parir a Betlem,
va parir l’Estrella
del Fii de Déu etren.
Jo les vos diria,
jo les vos diré
les dotze paraules
que Cristo digué.
Quatre eren, quatre,
els quatre Evangelistes.
Tres eren, tres,
Santíssima Trinidat ès.
Soles eren dues
les taules de Moisès.
Sola era una,
va parir a Betlem,
va parir l’Estrella
del Fii de Déu etern.
Jo les vos diria,
jo les vos diré
les dotze paraules
que Cristo digué.
Cinc eren, cinc,
les llagues de Cristo.
Quatre eren, quatre,
els quatre Evangelistes.
Tres eren, tres,
Santíssima Trinidat ès.
Soles eren dues
les taules de Moisès.
Sola era una,
va parir a Betlem,
va parir l’Estrella
del Fii de Déu etern.
Jo les vos diria,
jo les vos diré
les dotze paraules
que Cristo digué.
Sis eren, sis,
les hores de la creu,
Cinc eren, cinc,
les llagues de Cristo.
Quatre eren, quatre,
els quatre Evangelistes.
Tres eren, tres,
Santíssima Trinidat ès.
Soles eren dues
les taules de Moisès.
Sola era una,
va parir a Betlem,
va parir l’Estrella
del Fii de Déu etern.
Jo les vos diria,
jo les vos diré
les dotze paraules
que Cristo digué
Set eren, set,
els set goigs de Sant Josep.
Sis eren sis,
les sis hores de la Creu.
Cinc eren, cinc,
les llagues de Cristo.
Quatre eren, quatre,
els quatre Evangelistes
Tres eren, tres,
Santíssima Trinidat ès.
Soles eren dues,
les taules de Moisès.
Sola era una,
va parir a Betlem,
va parir l’Estrella
del Fii de Déu etern.
Jo le svos diria,
jo les vos diré
les dotze paraules
que Cristo digué.
Vuit eren, vuit,
les vuit ànimes justes.
Set eren, set,
els set goigs de Sant Josep.
Sis eren, sis,
les sis hores de la creu.
Cinc eren, cinc,
les cinc llagues de Cristo.
Quatre eren, quatre,
els quatre Evangelistes.
Tres eren, tres,
Santíssima Trinidat ès.
Soles eren dues,
les taules de Moisès.
Sola era una,
va parir a Betlem,
va parir l’Estrella
del fii de Déu etern.
Jo les vos diria,
jo les vos diré
les dotze paraules
que Cristo digué.
Nou eren, nou,
els nou cors d’àngels.
Vuit eren, vuit,
les vuit ànimes justes.
Set eren, set,
els set goigs de Sant Josep.
Sis eren sis,
les sis hores de la creu.
Cinc eren, cinc,
les cinc llagues de Cristo.
Quatre eren, quatre,
els quatre Evangelistes.
Tres sren, tres,
Santíssima Trinidat ès.
Soles eren dues,
les taules de Moisès.
Sola era, una,
va parir a Betlem,
va parir l’Estrella
del Fii de Déu etern.
Jo les vos diria,
jo les vos diré
les dotze paraules
que Cristo digué.
Deu eren, deu,
los deu manaments.
Nou eren, nou,
els nou cors d’àngels.
Vuit eren, vuit,
les vuit ànimes justes.
Set eren, set,
els set goigs de San Josep.
Sis eren, sis,
les sis hores de la creu.
Cinc eren, cinc,
les cinc llagues de Cristo.
Quatre eren, quatre,
els quatre Evangelistes.
Tres eren, tres,
Santíssima Trinidat ès.
Soles eren, dues,
les taules de Moisès.
Sola era, una,
va parir a Betlem,
va parir l’Estrella
del Fii de Déu etern.
Jo les vos diria,
jo les vos diré
les dotze paraules
que Cristo digué.
Onze eren, onze,
les onze mília verges.
deu eren, deu,
los deu manaments.
Nou eren, nou
els nou cors d’àngels.
Vuit eren, vuit,
les vuit ànimes justes.
Set eren, set,
los set goigs de Sant Josep.
Sis eren, sis,
les sis hores de la creu.
Cinc eren, cinc,
les cinc llagues de Cristo.
Quatre eren, quatre,
els quatre Evangelistes.
Tres eren, tres,
Santíssima Trinidat ès.
Soles eren, dues,
les taules de Moisès.
Sola era, una,
va parir a Betlem,
va parir l’Estrella
del Fii de Déu etern.
Jo les vos diria,
jo les vos diré
les dotze paraules
que Cristo digué.
Dotze eren, dotze,
els dotze apòstols.
Onze eren, onae,
les onze mília verges.
Deu eren, deu,
los deu manaments.
Nou eren, nou,
els nou cors d’àngels.
Viuit eren, vuit
les vuit ànimes justes.
Set eren, set,
els goigs de Sant Josep.
Sis eren, sis,
les sis hores de la creu.
Cinc eren, cinc,
les cinc llagues de Cristo.
Quatre eren, quatre,
els quatre evangelistes.
Tres eren, tres,
Santíssima Trinidat ès.
Soles eren, dues,
les taules de Moisès.
Sola era, una,
va parir va parir a Betlem,
va parir l’Estrella
del Fii de Déu etern.
Jo les vos diria,
jo les vos diré
les dotze paraules
que Cristo digué.
Ses al•lotes de Na Crema
totes van fora gipó,
se’n van a missa primera
per no haver d’anar a’s sermó.
Tradicionari de Mallorca
