La planc, pobra joveneta,
es disgust que va tenir
quan son pare li va dir:
-¿A on és sa cadeneta?
-Mon pare, jo l’he perduda
per s’olivar del Cocó,
i annat darrere un falcó
tan sols no me n’he temuda.
Mon pare, vos ho vui dir
a vós, que vos hi importa:
per un forat de sa porta,
l’he donada a un fadrí.
Un fadrí me té lligada
i anit ha de venir.
(Reina del cel coronada,
anau-li a sortir a camí.)
I mumareta endolada
amb sa tomba destapada
per enterrar-m’hi a mi.
I llavonses podreu dir
que n’he mort enamorada,
’namorada d’un fadrí.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amoroses
Inca
Assonant
36
IV
Sa femella cuita és bona,
i es mascle ho és si el plomau;
com ve que és véia, se bada
i diu a son fii: Pujau.
Una col i el miquelet.
A Llubí, ses llubineres,
com han ’cabat de segar,
comencen a rossegar
ses mans per ses tapereres.
Jo vénc de sa font, de beure,
per no anar-me’n morro eixut.
Oh, Mare de Déu de Lluc,
que amb salut mos tornem veure!