-Part de la nit vénc de dia,
que la serena mala ès.
¿Què voleu vosses mercès?
¿Què vol vossa senyoria?
-¿Vós que sou En Planiol?
-Ja m’ho diuen, de vegades.
Som vengut, feines deixades,
a veure de mi què vol.
-I això que és sa vostra dona?
-Això és es meu diamant
ambe qui amb colg cada vespre.
Dona ben trempada i llesta!
No en veuran de més honesta
a la Seu, dia de festa,
per bé que estiguen mirant.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amoroses
Sant Joan
Assonant
27
IV
D’onsevuia es vent vénga,
sempre ve arremolinat.
De ses dones he afinat
que en tenir quinze anys d’edat
duen es llatí embuiat,
i el dimoni qui els entenga.
En el món no trobareu
com figues bordissots blanques,
paratjals i comandantes,
qui fan posar bona veu.
Jo no gosava cantar
perque cantava dolent;
si jo cantant vos content,
mai més me’n voldré deixar.