Com vaig entrar dins Morell,
perdérem sa carretera;
botàvem qualque vorera,
germanets, com un aucell.
Com som a sa paret nova,
que hi trobam a dins Morell,
ja me pos sa roba nova
per agradar an es clavell.
Com vaig esser a Son Doblons,
que era sa dematinada,
duia sa brusa banyada,
sa camia i es calçons.
Com vaig esser dins es Bosc,
vaig encontrar una al•loteta;
mirau si em féu sa traveta,
que em va dir: ¿On vas, al•lot?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amoroses
Santa Margalida
Assonant
13
IV
Una criatura pura
no acerta en lo conversar.
Una flor en el món hi ha
que a ses rels es fruit fa
i té nom de criatura.
La margalida d’estepa.
Més d’un quart vaig estar dret
devora un cantó de taula,
sempre mirant ballar En Jaume
amb un d’Aubadellet.
Presumida, presumida!
No te presumesques tant,
que n’hi ha de més polides
qui solen quedar en blanc.