Sa guerrera és trapassera,
Juan, i t’enganarà,
perque quan te mira, fa
vista de flor de favera.
Ramell, des que estic ausent
lluny de la teva persona,
mon cor se vesteix d’una ona
blava, que la mar no en dóna
diada de sol i de vent.
No he trobat argument
que m’haja dat entenent
es mal d’enamorament
com tan fort s’encapirrona.
Jo tenc una avinentesa
dins lo meu entenimemt:
Mare de Déu, un bon vent
de llevant o de ponent
a s’era de Son Fortesa!