Des que t’he deixat, amor,
no som tenguda alegria
tant en sa nit com de dia
vaig carregat de tristor.
Hermoseta, ¿com vos va
aquest temps que no us he vista?
No em faceu la cara trista,
que el meu cor no la vos fa.
Com te mir, clavell daurat,
qualque dona hi ha envejosa.
Bona nit, lluneta hermosa;
de tu reb la claredat.