Sabràs que, de plorar tant,
m’hauré danyada sa vista.
Ausent de tu estic tan trista
com la corona de Cristo
que portava el Dijous Sant.

Es cantar vol alegria
i jo cant i tenc tristor.
No hi ha pena ni dolor
que dins lo meu cor no sia.

Ara passa En Toni,
que té bona veu.
De pertot el senten,
de pertot arreu.
Toca la corneta
i el tambor millor,
sí, senyor!
Que fan crida de ratjada
peix i mussola
i vi a velló.
Ara s’usen
ses sabates baixes;
ses corbates
amb un bon doblec.
Vet aquí lo que resulta
sa gananci d’es bombet.
Es senyors se queixen
que no hi ha criades,
perque ses al•lotes
monges s’han tancades.
D’aquesta manera,
hi haurem d’anar,
olè! ah! olè! ah!
a cercar ses monges
per rabassar s’herba
i entrecavar favar.