Diguès, garrida , diguès:
¿Qui t’ha rompuda sa gerra?
El posarem en galera,
si no basta un any, dos o tres!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Presó i càstigs
Inca
2547
III
-A sa plaça fan ballades; mumare, deixau-m’hi anar.
-No hi vagis, Catalineta, que ton pare prest vendrà.-
Quan va esser un quart enfora, son pare ja va arribar:
-¿On és Na Catalineta? –A sa plaça a ballar.-
Son pare agafa les cordes i un garrot en cada mà:
la primera garrotada, mig morta la va deixar;
sa segona garrotada, ben morta la va deixar;
Es dia del seu enterro, son pare varen penjar.
I sa mare, dins sa cuina, qui s’esclata de plorar.
Que rebenti i que s’esclati! no la hi ’gués deixada anar!
De suquí veig Son Verí,
Sant Marçal, Sa Cabaneta,
jo veig Raixa i veig Raixeta,
careta de xerafí.
Jo vénc de sa font, de beure,
per no anar-me’n morro eixut.
Oh, Mare de Déu de Lluc,
que amb salut mos tornem veure!