Jo m’és seguit bullir vaumes
per reblanir duraions.
Per falta de garbaions,
estimat, roegam paumes.

La gent de veinat s’acosta
i me diu: -Quan vos casau?-
i jo los faç de resposta:
-Feis es comptes a ca vostra,
i, si vos n’anau, tancau
fort i duis-vos ne sa clau,
que el temps mala ombra demostra.

Voldria esser es forreiat
de sa porta d’es quarter,
i veuria lo meu bé
com va vestit de soldat.