-L’amo Antoni, ¿de què anau?
¿de fems o de formiguers?
-Això és parlar de grossers:
¿ho veis, i ho demanau?

Jo no men por an es guerrers
ni a persona que alena
ni a fadrina que mena
sa clenxa a tres sementers.

A la vorera de mar, una donzella
hi brodava un mocador, pinta la Reina.
Com va esser a mitjan brodat, no tengué seda.
-Mariner, bon mariner, ¿que teniu seda?
-¿Quina seda voleu vós? ¿groga o vermella?
-Vermelleta la vull jo, perque és més bella.
Pujau, pujau dalt la nau, triareu d’ella.-
Com va esser dalt de la nau, s’adormí ella,
i, dormint ben descansada, hissen la vela.
Amb lo cant del mariner ja se desperta.
Cent llegos enmig de mar se troba ella.
-Mariner, bon mariner, portau-me a terra,
que les ones de la mar me donen pena.
Voltau barca, voltau barca, voltau la nau.
Duis-me an el port on pare està.
-Pare, lo meu bon pare, moros me venen.
-Digues, ma fia, digues, per quant te venen?
-Mumare, la bona mare , moros me venen.
-Digues, ma fia, digues, ¿per quant te venen?
-Mumare, amb dos escuts vostra seria.
-Ma fia, amb dos escuts no et quitaria.
-Voltau barca, voltau barca, voltau la nau.
Duis-me an el port on germà està.
Germà, lo bon germà, moros me venen.
-Germana, digues, digues, ¿per quant te venen?
-Germà, amb tres escuts teva seria.
-Germana, amb tres escuts no et quitaria.
-Voltau barca, voltau barca, voltau la nau.
Duis-me an el port on germana està.
Germana, bona germana, moros me venen.
-Germana, digues, digues, ¿per quant te venen?
-Germana, amb quatre escuts teva seria.
-Germana, amb quatre escuts no et quitaria.
-Voltau barca, voltau barca, voltau la nau.
Duis-me an el port on s’amor està.
Estimat, mon estimat, moros me venen.
-Digues, al•lota, digues, ¿per quant te venen?
-Estimat, per cent escuts teva seria.
-Cent mil escuts tenc per tu; més si poria!