Altres cançons relacionades
Si les ales del meu cor
fossen de plomes, Maria,
cada mitja hora vendria
a veure’t, volgut tresor.
Recorda’t d’aquelles serves
verdes que et vaig enviar
perque et poguesses servar,
i, com més va, manco et serves.
Sant Vicenç Ferrer
treia aigo amb un paner
i no en vessava cap gota.
Set monges dins una bóta
que pareixien vellanes.
“Vellanes” vol dir castanyes
de sa roca d’es cocó.
Hi havia un sol eriçó
que cantava s’evangeli:
“Patris nostris, patris fèlis”.
Hi havia un plat de confits;
sa senyora, molt fellona,
hi va posar los cinc dits.
Se’n va anar a Barcelona,
va comprar un gran salari.
“Salari” vol dir armari,
que no hi toca sol ni vent.
Només toca un eriçó.
Eriçó, deixa’m passar,
que jo vénc de bon llinatge,
que som parent d’es formatge,
cosí d’es botifarró.
Tradicionari de Mallorca
