Don Miquel és un senyor
qui és per anar a onsevuia.
I En Verdal, en temps de xuia,
és com un porc qui fa olor.
Don Miquel saig de Llubí
i En Verdal fosser de Búger.
Qui ha de votar, que fuja,
que no té feines aquí.
Com serà saig de Llubí
don Miquel Missèr Socies,
trauran barram ses gallines
més fortes que un ca marí.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Política
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
2520
Volum
III
Altres cançons relacionades
Agafaren una mosca, l aposaren dins es foc.
Espingari, gari, gari; espingari, gari, got.
Es novii menjà ses ales, sa novia es caparrot.
El primer fill que tengueren li posaren Miquelot.
Duguent-lo a batiar, les va caure dins es foc.
La padrina amb la candela, i es padrí amb un garrot.
Quan tragueren la bacina, hi posaren un durot.
Guiem, mos n’haurem d’anar;
ja no vendrà En Jaume, anit;
tal vegada haurà sortit
una estona a festejar.
La festejava pobila
i ella no el va voler,
perque se pensava esser
sa més guapa de la vila.
Tradicionari de Mallorca
