Vós sou rosa de tot l’any,
però sé que estau promesa:
ell vos ne pren com un pany
que, en llevar-li es biulany,
sa porta roman empesa.

Una criatura pura
no acerta en lo conversar.
Una flor en el món hi ha
que a ses rels es fruit fa
i té nom de criatura.
La margalida d’estepa.

Totes ses al•lotes guapes,
ses qui volen pretenir,
s’han posat, per més fi,
un canyemet amb butxaques
i borles a ses sabates
per agradar an es fadrí.