Sa sogra, mal llamp la mat!
Cada pic que ralla, ment,
perque diu davant la gent
que no m’haguera trobat
condret ni afortunat
de poca manya que tenc.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Sogres
Sineu
2487
III
Si jo em posava a cantar
una cançó acorada,
no hi ha criatura nada,
ni en el món batiada,
que no es posàs a plorar.
Homo de Déu, tu caduques:
un cop dius “pé” i s’altre “pa”.
Cap dona en el món hi ha
que no diga: “Ve’l-t’allà!
¿que no el veus, a N’Ensuma-ruques?
Si voleu llavor d’espina,
a Son Mascaró n’hi ha:
vós allà poreu triar,
n’hi ha de comun i de fina.