Encara que me donassen
tres olives dins un plat,
amb tu no m’hi casaria,
perque mai m’has agradat.
Enamorada cruel,
per mi sempre ho ets estada.
Voldria veure’t penjada
a un clau afitorada
a un cap d’ennigulada
o a s’estel més alt del cel.
Jo la voldré cantinera,
a sa dona espera-esser,
que, en temer-se que diu ver,
sol tornar una passa enrere.